T.E.A
El TEA, és a dir, "El Trastorn de l'espectre autista" són els termes generals que donen nom a un grup de trastorns complexos del desenvolupament cerebral (neurodesenvolupament).
Podem veure que d'una manera etimològica la paraula autisme, té una providència del grec, eaftismos que significa "tancat en un mateix" El terme TEA va ser utilitzat per primera vegada per Lorna Wing, una psiquiatra britànica.
Lorna l'any 1988 va exposar que les persones que pateixen aquest espectre són aquelles que presenten:
-una sèrie de trastorns en les capacitats del reconeixement social- trastorn en les capacitats de comunicació social
-Patrons repetitius d'activitat és a dir també tenen una tendència a la rutina.
Aquest trastorn de l'espectre autista es caracteritza per presentar diversos graus de dificultat en la interacció i la comunicació social i en una tendència a tenir una sèrie de conductes repetitives.
Existeix 1 cas de trastorn de l'espectre autista per a cada 100 naixements al món.
Buscant informació he vist que segons la federació d'autisme de Galícia a Espanya calcula que unes 550.000 persones tenen diagnòstic d'autisme. Aquesta xifra suposa un augment aproximat de deu vegades les dades estudiades dels últims 40 anys. Aquest augment pot ser degut per gran part a la millora en la realització dels diagnòstics.
L'origen de l'autisme principalment es troba en una anomalia ubicada en les connexions neuronals que és atribuïble amb freqüència a una sèrie de mutacions genètiques. No sempre podem observar aquest component genètic present, ja que s'ha observat que a sèrie de trastorns que pateix una persona autista poden tenir diversos factores. En l'autisme el grau de severitat és molt variant, és a dir, podem veure que en els casos més greus apareixen una sèrie de característiques que donen lloc a una completa absència de la parla i una sèrie de comportaments extremadament repetitius inclús en alguns casos que poden ser més extrems podem arribar a observar signes d'autolesió i agressivitat. Informant-me he vist que cada 5 de cada 100 nens amb autisme hi ha un component genètic que es transmet de pares a fills i dona lloc a aquest trastorn.
En l'autisme podem veure que no hi ha una única causa i d'aquesta manera tampoc hi ha un grau d'autisme en concret. Per alguns nens el trastorn de l'espectre autista pot estar relacionat amb un trastorn genètic com podria ser la síndrome de Rett, aquesta síndrome és una estranya malaltia genètica que pot causar problemes en el desenvolupament i en el sistema nerviós és freqüent que es relacioni aquest amb el trastorn de l'espectre autista (TEA) a l'inici dels infants amb síndrome de Rett sembla que aquests infants tenen un desenvolupament i creixement amb normalitat, però entre els 3 mesos i els 3 anys aquests infants que pateixen síndrome de Rett aturen el seu desenvolupament incús poden perdre habilitats com: Perdre la parla, pèrdua de moviments en les mans, certs moviments impulsius, problemes en la conducta i problemes en l'aprenentatge. També cal dir que aquest trastorn (Rett) no té cura.
En els últims anys, els científics ja han identificat unes sèries de canvis genètics o mutacions associades amb l'autisme i, tot i això, ja s'ha identificat més de 100 gens de risc, no obstant això, en la majoria dels casos no hi ha una sola mutació, si no pot haver-hi una combinació complexa i variable de risc genètic i de factors ambientals, A continuació esmento una sèrie de factores ambientals i riscos genètics:-Anomalies genètiques: Les investigacions de l'última dècada mostren que existeix un fonament causal genètic, encara que els factors genètics no són suficients per explicarlo. També s'ha afirmat que la transmissió hereditària comporta una anomalia cognitiva que pot induir a l'autisme.
-Alteracions cromosòmiques: S'han trobat diferents anomalies en el cariotip (el cariotip és el patró cromosòmic expressat a través d'un codi que descriu les característiques dels cromosomes) d'alguns nens autistes.-Trastorns infecciosos: Les infeccions víriques poden causar alteracions cerebrals molt específiques, que es poden desenvolupar cap a l'autisme.
-Deficiències immunològiques: Es pot arribar a pensar que l'autisme infantil pot ser un trastorn autoimmune en el qual l'organisme confon les seves pròpies cèl·lules en substàncies estranyes i les ataca, és a dir, el cos és atacat per si mateix.
-Alteracions metabòliques: S'estudien els errors metabòlics en autistes, però encara és un estudi-Factores ambientals: hi ha una sèrie de determinats factors externs que poden afectar el desenvolupament d'una persona genèticament predisposada a l'autisme, com per exemple: una intoxicació per metalls pesants com podria ser el mercuri, Factores obstètrics i estrès.
-També malalties de la mare durant l'embaràs que poden desencadenar importantes reaccions immunològiques-Una prematuritat extrema o dificultats durant el part són uns dels factors mediambientals que es coneixen.
Graus autisme: Es pot observar que no totes les persones que pateixen aquest trastorn de l'espectre autisme comparteixen mateixes característiques.
1. Trastorn desintegratiu infantil: És un tipus de trastorn de l'espectre autista poc conegut que es manifesta en nens que presenten un desenvolupament normal els primers anys, però a partir dels 3 o 4 anys, comencen a perdre capacitats guanyades, com per exemple passar de parlar amb frases a no emetre cap paraula o vocalització.2.
Autisme: Hi ha diferents tipus de graus els quals són:
Grau 1 d'autisme, qui pateix aquest grau necessita una certa atenció i ajuda. És freqüent que l'infant presenti una sèrie d'interès disminuït en les interaccions socials cosa que els limita a iniciar contacte amb altres persones. En l'àmbit de comunicació durant una conversa es podria donar el cas que l'infant que pateix autisme dona respostes fora de lloc en relació amb el tema del qual es puguin estar parlant o també poden no respondre a qüestions. En el grau 1 d'autisme hi ha un alt nivell de concentració, la persona que pateix el trastorn acostuma a tenir dificultats per canviar d'activitats o de conversació. També es pot dir que en aquest nivell el trastorn autista es caracteritza principalment per una absència del desenvolupament de llenguatge, és freqüent que es pugui evitar el contacte directe és a dir mirar directament als ulls a l'altra gent i tenen tendència a aïllar-se en ells mateixos.
Grau 2 d'autisme, aquí necessiten molta més ajuda i atenció que en els que pateixen grau 1. En el grau 2 d'autisme la persona pot arribar a presentar una sèrie de dèficits al moment de mantenir una conversació, també mostra dificultat quan s'ha de canviar de tema o d'activitat. També es pot arribar a presentar una gran sèrie de dificultats en el seu dia a dia, això es veu afectat en les seves possibles interaccions amb altres persones i no acostumen a tenir iniciatives a l'hora d'iniciar una conversa o una activitat.
Grau 3 d'autisme, necessiten ajuda i atenció que sigui molt però molt notable. A mesura que augmenten aquests graus d'autisme la seva dependència cap a alguna persona augmenta i disminueix la facultat en la comunicació. El grau 3 d'autisme és el que més tarda a aparèixer, més o menys aquest es presenta abans dels deu anys, en els primers anys és normal que el nen comença a desenvolupar-se amb normalitat però en algun moment aquest va perdent de mica en mica totes les habilitats adquirides.
3. Trastorn generalitzat del desenvolupament (TDG): El trastorn generalitzat sense especificar es tracta d'un conjunt de trastorns caracteritzats per una sèrie de retards i d'alteracions qualitatives en el desenvolupament de: les àrees socials, de les àrees cognitives i de les àrees de comunicació. En la majoria de casos d'aquest trastorn, el desenvolupament és atípic o anormal des de les primeres edats sent la seva evolució crònica. Les persones que pateixen un trastorn generalitzat del desenvolupament és freqüent que mostrin dificultats en la comunicació verbal i no verbal. També poden arribar a mostrar dificultats en les relacions socials i en el joc. Aquest trastorn causa una dificultat a l'hora d'intentar mantenir un acte de comunicació amb altres persones. Les persones que pateixin aquest tipus de trastorn tenen la conseqüència de presentar moviments corporals repetitius, donar respostes estranyes al tema del qual puguin estar parlant.
4. Síndrome d'Asperger: És un trastorn del desenvolupament que afecta la interacció social recíproca, també afecta la comunicació verbal i no verbal. Les persones que presenten aquesta síndrome mostren una resistència per acceptar el canvi.
El desenvolupament del TEA: He observat que a partir dels sis mesos de vida es comença a notar els primers signes d'alerta cap al TEA, alguns dels primers signes que comuniquen són: el nadó és menys actiu i exigent que un nen normal, el seu plor és difícil d'interpretar. A partir dels sis mesos de vida el nadó es va desenvolupant i va mostrant cada vegada senyals més evidents de l'Autisme. Al cap de vuit mesos no imita sons ni gestos i és freqüent que rebutgi el contacte i comença a realitzar moviments repetitius. A partir dels dotze mesos el nadó comença a dir les primeres paraules, però aquestes paraules acostumen a ser utilitzades sense sentit. També el nadó comença a caminar i les seves habilitats socials decreixen. Al cap de vint-i-quatre mesos emet més o menys quinze paraules que no van acompanyades d'un llenguatge no verbal. En l'àmbit del joc el nadó fa servir les joguines d'una forma anormal on ell no mostra gaire curiositat per allò que l'envolta i prefereix jugar sol. Al cap de trenta-sis mesos el seu llenguatge ha variat, però aquest continua sense ser gaire creatiu i el nadó es limita a repetir frases.
Després, ens trobem en l'etapa preescolar que va dels tres anys fins als sis anys, és una edat clau pel seu desenvolupament, ja que mostren aquelles característiques que determinen si estan afectats per la síndrome autista, si no han estat diagnosticats prèviament.
En aquesta edat els primers problemes motors apareixen i en l'àmbit del llenguatge pateixen un retard considerable on presenten una incapacitat de mantenir una conversa. Utilitzen de manera incorrecta els pronoms i no tenen tendència a fer preguntes ni a desenvolupar el llenguatge no verbal. En aquesta etapa poden començar a aparèixer les primeres conductes autolesives i són incapaços de dur a terme relacions amb els companys de la seva edat.
A partir dels sis anys, comença l'edat escolar on han de cursar la primària de manera obligatòria. En aquest període, els nens autistes manifesten trets més específics de l'autisme on ells mostren dèficits en el desenvolupament de la interacció social i en el desenvolupament de la comunicació. Cada vegada les rutines i els rituals són més importants i és més difícil trencar-los. El nen és freqüent si plora i riu sense cap mena de motiu aparent. L'adolescència és un període de gran inestabilitat, si per als nens que no pateixen aquest trastorn ja és una època difícil, imagina en el cas dels nens que pateixen aquest trastorn on tot es complica molt més. És normal que els nens duguin a terme conductes socials negatives, inclús poden rebutjar els seus companys de classe.
En l'etapa de l'adolescència es perden habilitats lingüístiques i habilitats d'aprenentatges que ja havien adquirit i augmenta la seva inestabilitat.
Escolarització per als casos d’autisme:
Tots els nens i nenes són diferents i tenen necessitats educatives diverses, però hi ha que necessiten atenció especial i més ajudes i necessiten rebre doni suport per poder seguir el ritme de la classe i compartir activitats amb els seus companys dins l'escola.
Els infants amb TEA pateixen unes característiques que mostren una sèrie de dificultats per accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum.
També cal destacar que és important tenir en compte que el diagnòstic de TEA no defineix el tipus d'escolarització del nen, ja que es farà una valoració individualitzada de cada cas per determinar l'escolarització més adequada. L'equip d'assessorament i orientació Psicopedagògica s'encarrega d'identificar, valorar i d'orientar sobre quin serà el millor centre per atendre els infants segons les seves necessitats. L'equip d'assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP) determina si és possible la integració en un centre ordinari d'ensenyament.
Diferents tipus d’escolarització per a autistes:
Escolarització en un centre específic d’autisme: És ideal per a tot aquell alumnat que necessita una atenció molt individualitzada per l'aprenentatge.
Escolarització en un centre d’educació especial: En aquests centres no tots els alumnes escolaritzats són autistes, per tant, aquí els infants que pateixen TEA tenen l'oportunitat de relacionar-se i una oportunitat d'interacció que entre dos alumnes autistes no se sol donar. Hi trobem un ambient molt individualitzat d'aprenentatge. Escolarització en un centre específic d'autisme
Escolarització en aules substitutòries o aules estables en centres ordinaris: Són les aules d’educació especial que es troben en centres ordinaris, aquestes ofereixen a l’alumnat autista beneficiar-se de les interaccions socials, lúdiques i d’aprenentatge amb nens normals.
Escolarització en un centre ordinari: L’alumne autista està integrat al centre ordinari i rep les adaptacions i els suports específics per aconseguir una resposta educativa correcta.
Escolarització combinada: L’alumne assisteix de forma simultània al centre ordinari i al centre d’educació especial. El seu centre de referència és aquell en el qual es troba matriculat i l’altre centre és el centre que actua com el seu centre d’acollida. Amb aquest tipus d’escolarització es garanteixen aquelles necessitats d’atenció individualitzades i el nen es beneficia de la interacció en contextos normalitzats.
A l'hora de decidir el tipus d'escolarització s'han de tenir en compte diferents factors: s'ha de tenir en compte la capacitat intel·lectual del nen o nena, el seu nivell comunicatiu i lingüístic, el control de les alteracions de la conducta és a dir si el nen presenta enrabiades, lesions i agressions, també s'ha de tenir en compte el grau d'inflexibilitat cognitiva i el seu nivell de desenvolupament social.
El centre és responsable d'assumir el compromís i la responsabilitat d'oferir una educació especialitzada cap a l'infant. Aquests centres són preferiblement centres petits i amb pocs alumnes, s'ha d'evitar centres excessivament grans, ja que l'educació rebuda és més despersonalitzada. Ajuda molt als alumnes el fet que el centre estigui ben estructurat, amb formes d'organització i rutines. A més hi ha dos aspectes molt rellevants, el primer és que els centres i els professors que atenen aquests infants rebin suport i orientació de professionals especialitzats i el segon és la necessitat d'una relació estreta entre la família, l'educador i el centre.
Finalment, s'hagi fet l'elecció s'haurà de controlar el seu progrés i el seu ajustament emocional per poder fer-hi canvis si són necessaris. Encara que s'han d'evitar els canvis freqüents. Si és necessari fer un canvi en un moment donat per millorar el seu estat evidentment no hi haurà cap problema. Sigui quina sigui la decisió, tots els nens autistes han de rebre una atenció específica i individualitzada per a les seves dificultats de comunicació, llenguatge i dificultats de relació.